Ja ho veig, que bé no et trobes, però sé i saps que és pel teu mal cap. Per resoldre res amb mi no comptis, bé t'està el que t'has trobat. Guitzes i clatellots són tot el que de part meva podries esperar, càstigs merescuts, prou te'ls has buscat.

Fixa't si n'estic, de fotut, també -m'ho mereixo, ho sé- com per parar esment a res del que ara et passi. Podries almenys una vegada fer un esforç, preocupar-te pel proïsme i venir-me a ajudar. Però els cops de mà només me'ls dónes, sempre, amb el puny tancat, per fer-me mal.

I a això juguem, absurda broma, com gat i ratolí, des de temps immemorials.

Joan-Albert Ros