| Jan's profileTOTS ELS MONSTRES DINS L...PhotosBlogLists |  Tools  Help |
|
10/29/2009 29
Perquè, com vas dir-me fa temps, "només un cop a la vida en faràs vint-i-nou un dia vint-i-nou"... Espero que no et molesti: Per molts anys. Joan-Albert Ros IMira’m els ulls que cap fosca no venç. Vinc d’un estiu amb massa pluges, però duc foc a l’arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per l’abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d’or a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això sóc ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües amunt del somni, tenaç com sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn. IV No t'ennueguis amb records. Set claus barren set portes. Saps prou bé què hi ha darrera cadascuna per tornar-hi amb el pretext d'enyors o negligències. No s'esmena la vida ja viscuda i aquest crepuscle de balaix desvetlla noves veus que vulneren tots els límits. Guarda la trista borra dels secrets al fons obscur de qualsevol butxaca. Que no t'exclogui el vent dels seus combats ni la mar, dels seus ocis. Per colrar-te de nou la pell hauràs d'obrir finestres. No sentis massa pietat de tu. Llença les claus i aprèn-te més encara.
VII
Qualsevol cosa fàcil i senzilla: passejar, per exemple, o bé llegir en veu alta. Qualsevol gest que no mogui discòrdia, qualsevol color nou i tantes fulles desficioses de vent i de pluja. Que l'espasí de vidre no penetri la polpa massa flonja; sagnaria com sempre inútilment i escandalosa. Més val, si tant convé, refer el paisatge -set pollancs prop d'un riu imaginari- i oblidar-se'n després, per no confondre records amb enyorança. Qualsevol mar també i totes les platges, camp sempre obert a múltiples conteses; qualsevol forma, qualsevol projecte, l'esclat i el foc damunt la pell novella i aquest tot de no-res, incomprensible. Desa'm les rauxes i els neguits. La lluna tramunta, ardida, totes les carenes. Miquel Martí i Pol. Roda de Ter, abril 1977.
“Set Poemes d’Aniversari” (Estimada Marta). |
|
|
