| Jan's profileTOTS ELS MONSTRES DINS L...PhotosBlogLists | Help |
|
4/23/2007 BALANÇ SEMÀNTIC
Abans no m'agradava com les coses estaven.
Ara, en canvi, no suporto com són.
Tot canvia. A mal borràs.
Joan-Albert Ros 4/19/2007 MOVIMENT PERPETU (REPRISE)
Pip, pip, pip, pip, badall, lleganyes, lleva't, pipi, badall, badall, vas deixar-te encès l'ordinador, amb els ulls tan entelats no veus la pantalla, apaga'l, cafè amb llet i titulars de matí d'Antoni Bassas. Bany, encara son, mandra; fora pijama, dutxa per fi: xxxxxxtttttt, aigua massa freda, xxxxxxxxxxtttttttt, aigua massa, massa, massa calenta. Eixuga't, vesteix-te, raspall de dents. Soterrani, bicicleta. Pedala, pedala, pedala, no és prou d'hora, pedala, sua, pedala, pedala, tant de trànsit i ensurts, frenada, mira el rellotge, pedala, pedala. Aparca, cadenat. Sua més, riiiiing, entra, saluda, glop d'aigua, beu, seu. Llegeix, respon, correu electrònic, truca, contesta, papers, papers i paperassa damunt la taula i pertot, documents que sobren i carpetes que falten, terminis que s'exhaureixen, fugen els dies, tremola per les dates, malda per ser puntual. Envia, rep, tramet, encarrega, no oblidis res, per Déu, no oblidis res. Ep!... no et recordaves d'allò, afanya't, afanya't. Buf, ja està. Hora de dinar, ràpid a comprar alguna cosa, supermercat i cua, caixa, paga, torna. Timbre, altra vegada a dins, obra la bossa, prepara, amaneix, poc temps, mastega, empassa, degluteix, raspall de dents. Trucades, ja? Seu de nou, encara no és l'hora... tant se val, posa-t'hi. Massa feina i gens de temps per resoldre-la. Ritme frenètic. Riiiing? Diuen que vénen a buscar allò... què? el què? No està llest? Merda, em sembla que no, perdó... Ah, no, calla, que sí, té, ara ho duc, ai, buf, buf. Ja hauries de ser a casa, queda feina, et fan marxar, apa, siau, demà més, surt. Deslliga la bici, puja-t'hi i pedala, pedala, pedala, pedala. Freeeeeena, semàfor, pedala, pedala, pedala. Ja hi ets, soterrani, puja i agafa les claus, garatge, arrenca, brooom, brooom, rampa i fora. Atura’t, stop, pas de vianants, coi d'aprenents, embús, carrer de Sants, arrenca, para, arrenca, para, tomba, centre de dia, pica a la porta, saluda, ets dins -aquí tot va a poc a poc, no?, sóc jo, iaia, sóc el teu nét, de debò, hem d'anar a casa, no, no pots quedar-te aquí, ara tanquen, va, iaia, el teu nét, he dit, hem d'anar a casa, entra al cotxe, vigila la cama, el voral, entra al cotxe, he de tancar la porta, entra al coooootxe. Ai, Déu. Porta tancada i cap dins, arrenca de nou, cap a casa. Com ha anat avui? ... Iaia, que com ha anat, avui? ... Iaia? ... Tant se val. Música a tot drap, Lax’n’Busto, blues del diumenge. Sospir, de nou. Ja hi som, garatge. Clau fora i iaia, surt, t'ajudo, no, no ens hi podem quedar, hem de marxar, es fa de nit. Càmera lenta i pelegrinatge fins a l'escala. Espera l'ascensor, va, iaia, pugem, vaaaa. Al carrer de nou, cap a casa a velocitat de llimac. Ja hi som, treu-te la jaqueta, no te la pots deixar posada, no. Coi d'alzheimer. Hola, mama. Massa tard per poder anar al gimnàs a acabar de rebentar. Habitació, encén l'ordinador, cap missatge, espera, un... D'acord, més feina. A sopar, ja? Bon profit, nyam, nyam, no, no t'he fet encara els dibuixos, pare. Vés a buscar la fruita tu, Berta. Rentavaixelles, recull plats, raspall de dents. Quissos, al carrer, bub, bub, sempre el mateix recorregut, caus de son, els gossos et tornen a casa. De nou a l'habitació. T'adorms, t'adorms... Què? Hola, Oriol, ara arribes? Sí, ja em poso el pijama. Les tres? Quina son, bona nit. Pip, pip, pip, pip, badall, lleganyes, lleva't, pipi, badall, badall, vas deixar-te encès l'ordinador...
Joan-Albert Ros 4/15/2007 LA MANIOBRA HEIMLICH
M’escanya i m’emmudeix una nosa a la gola, un pes al pit que fa que l’aire em manqui. Un ofec immens de foc que farà que m’explotin les entranyes. Ni veient-me a terra recargolar-me en espasmes de ranera no seràs capaç de donar-me a l’estómac un cop que m’alliberi la gorja d'aquesta engruna de fel que em mata. Almenys jo sento com se m’atura el cor i com se’m pela com una poma cuita; el teu, en canvi, no deu haver bategat mai.
Deixem-ho córrer. Ara que són a punt de cloure-se’m per sempre els llavis tinc massa feina a escopir la llengua de fàstic per poder-te etzibar cap mot feridor.
I només calles, quieta. Malaguanyats, llavors, tants fonaments mèdics, tanta anatomia, tant de socorrisme i tant d’estudi que mai no et servirà de debò per a res. Joan-Albert Ros |
|
|