Cuit a foc lent, de mica en mica, gravat al cor a força de nits i dies. Amor robat o donat, de grat i per força, visites furtives, trucs a la porta: estols de papallones bategant a l'estómac. No és or el que lluu, però, si quelcom grinyola. Bromes i enuigs, tants petons com crits, trifurques eixorques -innecessàries excuses contra orelles sordes. Mai no cedir, cap braç a tòrcer. Artificis solemnes, esforç sense el menor sentit, mesos a les fosques. I un nom, malgrat tot, que el temps no esborra.

Joan-Albert Ros