Benvinguts a TOTS ELS MONSTRES DINS L'ARMARI, el meu espai personal de bitàcola virtual, on podreu trobar una colla de dibuixos i texts meus i enllaços que em semblen d'interès. M'agradaria penjar actualitzacions més sovint, però no sempre puc dedicar prou temps a afegir nous comentaris a la pàgina; per això incloc, de tant en tant, avenços de diferents articles i esbossos d'il·lustracions en procés. Sé que sovint deixo la feina a mitges durant massa temps, per això demano paciència als més entusiastes -n'hi ha pocs, afortunadament! No us estigueu de deixar testimoni de les vostres passes i comenteu allò que us sembli, així potser podré tornar-vos la visita. Feliç navegació!

Més fàcil que carregar sempre les mateixes espatlles amb la mateixa estúpida culpa de tantes collonades. Que inflar gratuïtament el volum dels conflictes ínfims, que fer derivar els problemes en acusacions recurrents cap a la mateixa part, que exigir que l'examen de consciència hagin de fer-lo sempre els demés. Que deixar que els fruits d'anys es podreixin per pura obstinació, que reaparèixer intempestivament després de mesos per un rampell de mal entesa melangia, que pronunciar-se només per ferir, que cercar motius per justificar totes les guitzes etzibades perquè sí. Que donar lliçons sense mai aprendre res. Que aconseguir convèncer qui t'acompanyava que no hi ha res a guanyar, res a recuperar, res a esmenar, que mai no hi haurà un gest. Que haver de descobrir que trobes a faltar algú només després d'haver aconseguit foragitar-lo. Que calar foc a tot sense mirar enrera i oblidar. Que aguantar el cap ben alt, tibat per ínfules de supèrbia estèril, enlloc de reconèixer cap relliscada, cap error. Que deixar que es faci tard, massa tard.

Més fàcil que tot això: Deixar que tot flueixi, deixar-se endur.

Estimar, suposo. Simplement.